Normalment, la gent busca la felicitat per naturalesa (clar esta que sempre hi ha un ser estrany que l'únic que busca es quedar-se sol, però això ja son extrems xD) I també normalment, quan la gent la troba, s'en adona de que una enorme dosis d'alegria envaeix el seu cos. Encara que hi han molts tipus d'alegria, per definir-la una mica podríem dir que la alegria que envaeix el nostre cos es directament proporcional a la dificultat que es tingui per trobar-la. Però com solen dir de mi, jo soc estrany, estrany amb ganes. El dimarts, vaig començat 4º d'E.S.O. Dic començar però nomes vam anar a buscar els llibres. El cas es que temps enrere, concretament un any, desitjava completament tot el que va passar ahir: Em va tocar a classe amb la extingida "Yume", els "amics" no es van riure de que em vaig deixar el cabell llarg, (i per que es tenien que riure? Doncs perquè el jovent som així, tots uns fills de putes xD) ben be al contrari, els hi va agradar i tot. Es que abans potser me'l tallava massa curt... Així doncs, dos opcions fetes totalment al atzar, que abans hauria desitjat tant, m'haurien tingut que portar força felicitat no? Nomes dir que el que quasi era un dia perfecte, em vaig allitar amb ganes de plorar.
Serà que deixaré un centre en el que porto ja 11 anys de la meva vida?
Serà la primavera, que la sangre altera?
O mes be, serà culpa de la crisi?
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
L'irònic d'això es que ho escric per algú que no m'ha vist en sa vida. Encara em voleu conèixer? No, siusplau...
ResponderEliminarSí, ho he escrit jo ^-^ No crec que m'hi hagi de dedicar... una amiga em va ajudar a fer retocs, jo sóc de complicar-me massa escribint i de tantes voltes no sentén res -o-
ResponderEliminarMolt maco el que has posat... Suposo que cadascú té la seva percepció de la felicitat i tu necessites altres coses per sentir-te feliç ^-^
No sé què és exactament "buscar la felicitat per naturalesa" o.O (com no sigui buscar la felicitat en l'amor, ni idea...)
ResponderEliminarLo de la teva crisi emocional, doncs no sé... a vegades a mí em vénen atacs melancòlics que no sé ni de què son i m'agafen ganes de plorar i estar més sola del que estic normalment.
També podria ser, com tu dius, que deixis això al que estàs tan habituat i t'hi sents tan a gust, que forma part del teu món i deixarà una petxa inesborrable a la teva vida.
No sé si et servirà de consol, però els canvis d'institud no sempre són dolents. Al principi et sents, estrany i sol, però desprès es fàcil integrarse i crear noves amistats (a mi em passa al revès xD). I és molt enriquidor conèixer a gent diferent i descobrir realitats que ni t'imaginaves.
Fins la pròxima!!
Jo encara tinc més ganes de coneixet
ResponderEliminarsi no fos perqe vivim lluny saps qe seriem bons amics i qedariem i coses d'aqestes qe fan els amics
siguis com siguis, facis el qe facis
espero que la trobis la felicitat, jo ja he perdut tota esperança en trobar la meva :D
petonets
Ja saps com soc, no em dura res dos dies.
ResponderEliminarú_ù Jo també faig 4t, i també porto més de 10 anys al mateix centre xD Passava per aqui xD
ResponderEliminar