Todo tiene un comienzo

- Senyor Linderman?

- A vostè li agrada la verdura, senyor Petrelli?

- Quan em be de gust, m'agrada menjar carbassó. Peró no m'apassiona. Pot pagar a algú perquè li faci tot això.

- Ui no, m'agrada cuinar, així faig meditació. A la vida tots busquem la perfecció però de fet, no la trobem gaire sovint... Per mi aquí es on mes m'hi acosto, de veritat. Ha ha ha!! Voila!! Pastis de verdures. Calent, consistent i saludable... Això si podem prescindir de la crema de llet. Jo no puc, ja li dic ara. Per que? Si es pot saber... Mmm... Miri, la gent dormen o juguen a cartes i fins i tot fan l'amor quan estan deprimits. Peró, jo penso, que la majoria quan estem contents mengem. M'agrada veure a la gent contenta. Esta content vostè?

- No gaire, suposo que es per certs temes que m'amoïnen.

- Ui vaja, si que em sap greu dons. Miri, jo crec que arribe un moment en que ens de plantejar si volem una vida plena de felicitat o plena de rellevància.

- Jo ho vull tot.

- Ha ha ha!! Això, no pot ser. Son dos camins ben diferents. Miri, per ser complement feliç, una persona a de viure exclusivament al present. Sense pensar per res en el que ha deixat enrere i sense pensar en el que vindrà. Però, per tenir rellevància, la persona esta condemnada a impregnar-se del passat i obsessionar-se pel futur. En el seu cas, em penso que s'ha estat obsessionant força per el seu últimament.

En Nathan treu una pistola.

- Oh vaja, ara no li deixaré tastar el pastis de verdures.

[...]

http://www.tu.tv/videos/herois-linderman-i-nathan-petrelli

I tu, vols una vida plena de felicitat o plena de rellevància?